Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Fotografia
Imatge de la llúdriga. (25 Kb)

Distribució i efectius

Espècie ben repartida per tota Europa fina a mitjans de segle XX, patí una fortíssima davallada durant els anys 50, 60 i 70, degut principalment a la contaminació de les aigües continentals i a la destrucció dels seus hàbitats. Pràcticament extinta a l'Anglaterra, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Suïssa i Itàlia. A Catalunya només sobreviu a les comarques dels Pirineus de Lleida i a la Terra Alta. (mapa de distribució).

Catalunya: Uns 200 exemplars

Espanya: sense estimacions (uns 10.000 exemplars) 

Hàbitat

Habitant extricte de rius, llacs, llacunes i aiguamolls que feia incursions per les zones litorals. Les aigües han de tenir prou qualitat i conservar-se l'estructura de les vores. La llúdriga és un bio-indicador de l'estat d'un riu. 

Reproducció

La llúdriga té la capacitat d'adaptar la seva reproducció a les condicions ecològiques i, per tant, pot reproduir-se al llarg de tot l'any (gestació de 60-62 dies). Als Pirineus els parts tenen lloc entre maig i octubre, acompanyant a les femelles una mitjana de 1.7 cries (entre 1 i 4). 

Ecologia

La llúdriga s'alimenta en un 95-100 % de peixos; a casa nostra principalment ciprínids (barbs, madrilles, bagres, carpes,...), encara que a les muntanyes també de truites. La resta de la dieta la composen serps d'aigua, crancs de riu, amfibis i, més rarament, mamífers, ocells i insectes. Un fet remarcable és que s'ha demostrat que la llúdriga, lluny d'afectar les poblacions de peixos, és indicadora de que són abundants i controla altres dels seus depredadors. Per moltes raons, i en contra del que es pensava antigament, és un aliat dels pescadors.

La llúdriga té uns grans requeriments espacials, poden arribar a recórrer 10-20 km en una nit. 

Conservació

La llúdriga està totalment protegida. A més la Generalitat ha declarat una sèrie de reserves naturals per a la seva conservació.

D'altra banda, existeix un pla d'estudi i conservació que implica un seguiment estret de les poblacions, dels nivells de contaminació i del seu hàbitat. S'està començant a treballar en trencar l'aïllament que li suposen els grans embassaments en congostos. 

Normativa