Nom
 

Classificació taxonòmica
 

Distribució i efectius

A l'actualitat, el gall fer a Catalunya resta reclòs a certes forests de l'àmbit del Pirineu i Prepirineu. La seva població gaudeix d'una certa estabilitat des de l'inici de la dècada dels vuitanta, quan es va prohibir la seva cacera. Malgrat això, a les comarques del Ripollès, la Cerdanya i l'Alt Urgell i a certes serres prepirinenques ha estat constatada una davallada poblacional, causada per alteracions de l'hàbitat (silvicultura, estacions d'esquí alpí o nòrdic, i incendis).

Catalunya: entre 800 i 900 mascles (1994).

Estat espanyol: entre 1500 i 1600 mascles, comptabilitzant Catalunya. 

Hàbitat

Restringit als boscos de coníferes (pi roig, pi negre i avet) en bon estat de conservació, compaginant-se els rodals madurs i vells amb àrees amb abundant sotabosc, que representa protecció i alimentació. 

Reproducció

El zel té lloc al llarg del mes de maig, quan els mascles es concentren en uns llocs concrets del bosc (llocs de cant o "cantadors"), on realitzen unes impressionants exhibicions nupcials per tal d'atreure a les mimètiques femelles i realitzar les còpules. Precisament la femella és l'encarregada d'estriar el lloc on fer el niu (sempre a terra), de la incubació i de l'emancipació dels joves fins a ben entrada la tardor, mentre que el mascle es desentén de les tasques reproductores. 

Ecologia

L'alimentació del gall fer és fonamenta durant la majoria de l'any en fulles de coníferes (pi i avet). Durant la tardor i l'estiu es complementa amb fruits de nabiu, boixerola, ginebró, gerds i fruits del faig, així com de borrons a la primavera. L'alimentació dels pollets durant les primeres setmanes és totalment d'origen animal (larves, artròpodes i formigues). Acostumen a ser solitaris si bé existeix durant certes èpoques un cert grau de gregarisme. El domini vital d'un exemplar adult ha estat avaluat en 50 ha. 

Conservació

Segons el llibre vermell dels vertebrats ibèrics, aquesta espècie ha estat catalogada com a vulnerable, és a dir, no es troba en un imminent perill d'extinció, però si els condicionants ambientals continuen actuant (fonamentalment sobre l'hàbitat) podria passar a formar part de la llista d'espècies en perill d'extinció. Des de fa uns sis anys, el Servei de Protecció i Gestió de la Fauna ve aplicant differents mesures a fi de garantir la supervivència de l'espècie i del seu hàbitat a mig i llarg termini. Fonamentalment, es basa en comptabilitzar els aprofitaments forestals amb la preservació de les àrees vitals del gall fer (llocs de cant, de cria i d'hivernada), estricte seguiment poblacional, control de furtivisme (a través de tota la guarderia del Departament de Medi Ambient), el reforçament dels nuclis, amb davallada poblacional comprovada, amb exemplars criats en captivitat i diferents mesures de sesibilització. Altres espècies estrictament forestals com el mussol pirinenc, la becada, el picot negre i la marta, entre d'altres, es beneficien de l'aplicació de les mesures esmentades en protegir-se el seu tan vulnerable hàbitat. 

Normativa